BirdingInSpain

Something I wrote last year, for any Catalan-speaking visitors there may be!

Escriure una petita introducció sobre l’observació dels ocells al Montsec? Com començar? No ho sabia. Així, un dia esplèndid de primavera vaig agafar els prismàtics i vaig fer una visita als camps, bosquets i cims airosos de Montsec, buscant inspiració en la seva solitud i majestuositat.

La veritat és que la cosa no comencava massa bé. Hi havien moltes distraccions: grupets d’abellerols melosos de colors llampants, una guatlla cantant “set-per-vuit”, la seva veu ondulant com el blat en la brisa lleugera. Un destell repentí de colors quan una puput aixecà el vol. La dolça melangia d’un parell de cotolius.

5 espècies de tallarols estaven en plena forma anunciant-se propietaris de les mates, les alzines i els roures. 5 espècies! Silenci!!. Tot aquell xibarri no em deixava pensar.

Així vaig rependre el camí. Lluny cantava un hortolà, orgullós d’haver tornat de l’Africa a la seva terra natal. Després una volada de gralles de bec-vermell van interrompre els meus pensaments amb les seves acrobàcies aèries.

A dalt de la serrelada el pas de voltors era continuo, però vaig fer un esforç sobrehumà per no fer-los cas, al igual que la merla roquera que cantava insistentment al meu darrere. Però, quan un trencalòs va planejar davant meu mirant-me de fit a fit als ulls, aleshores vaig adonar-me’n que els ocells m’havien guanyat la partida.